Torna, amic meu, torna
Tot va ser un dia plujós de primavera,
Mai m’havia arribat a imaginar
Que un canvi d’opinió ens podria separar,
Que podria trencar el llaç que ens unia.
El dia que m’ho vas confessar,
M’ho vas dir amb un to suau
Com si volguessis tenir-ne cura
I no fer-me mal, ferir-me.
No va durar res i en qüestió de segons,
I sense que digués res,
Aquell llaç que ens unia
Es va desfer fil per fil fins a desaparèixer.
Vaig començar a comportar-me
D’una manera molt cruel amb tu
Com si tingués el cor fet de gel
I fent veure que no em va afectar gens.
Però en realitat cridava de tristesa,
I volia plorar, desfogar-me.
Volia que sabessis quan em va afectar
Però les paraules no em van sortir.
El temps anava passant
I jo volia disculpar-me pel meu comportament,
Però altre cop no em van sortir les paraules,
Altre cop vaig quedar callada.
Un dia, però, em vaig sorprendre
Quan assegut a les escales,
Com si estiguessis esperant algú,
Et vaig veure trist.
Estaves trist
O era el meu cor en realitat?
No ho sé.
Em pregunto si de debò volies allò.
Em pregunto si sents el mateix que jo.
La primavera ja arriba al final
I tota la gent se’n va
Per passar-s’ho bé; tots s’ho passen bé
Excepte tu i jo.
Vivim la nostra vida
Fingint que no passa res,
Fingint que tot està al seu lloc,
Però mentim descaradament.
Encara vens a casa meva
I passem l’estona jugant,
Però no és el mateix,
Doncs encara que estiguis a prop et trobo molt lluny.
Encara ens trobem pel carrer
I parlem de les nostres coses,
Però no és el mateix,
Doncs no parlem del que realment ens importa.
No sé si te n’has adonat
Que en realitat crido de tristesa,
Vull plorar i desfogar-me,
Però les paraules no em surten.
Amic meu, a tu que t’aprecio tant,
Vull disculpar-me i dir-te moltes coses,
Però no sé com expressar-ho
I altre cop em quedo callada.
Un dia, però, em vaig sorprendre
Quan dret al meu portal,
Com si estiguessis esperant algú,
Et vaig veure trist.
I estaves trist
O era el meu cor en realitat?
No ho sé.
Em pregunto si també vols cridar i plorar.
Em pregunto si també vols dir-me alguna cosa.
No vull seguir així,
Haig d’agafar valor,
Contaré fins a tres
I t’ho diré.
El meu cor crida i plora
I amb llàgrimes als ulls et dic
Ho sento de debò, ho sento amb tot el meu cor.
No vull veure’t trist mai més.
Doncs estàs trist
Tant com ho està el meu cor.
Ara ho sé.
Em pregunto encara si de debò volies allò.
Em pregunto encara si sents el mateix que jo.
Em pregunto encara si també vols cridar i plorar.
Em pregunto encara si també vols dir-me alguna cosa.
Endavant, digues-m’ho.
No deixem que una opinió diferent ens separi.
Tornem a refer fil per fil aquell llaç que ens unia.
Jo ho tinc ben clar.
Torna, amic meu, torna
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Aquí eres libre de poner lo que quieras.